Els mercats de Barcelona sovint acostumen a estar ubicats en edificis antics, que ja havien estat construïts com a mercats, o bé estaven dedicats a altres activitats però que van acabar convertint-se en mercats. Tots ells amaguen una arquitectura força important, fins i tot, es pot fer una ruta a través dels mercats modernistes.

Malgrat tot, molts d’ells s’han hagut de restaurar pel mal estat,  com el mercat de Santa Caterina o el de la Barceloneta. El de Santa Caterina ja és molt conegut per la seva coberta de colors a càrrec dels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, que representen tots els aliments que es venen al mercat.

Per la seva banda, tot i que molt menys conegut, el mercat de la Barceloneta amaga un disseny innovador, i alhora conserva aquelles parts més antigues i tradicionals del mercat. Tot i que l’any de construcció d’aquest es situa al 1884, la última remodelació es va dur a terme al 2007. El nou Mercat de la Barceloneta va tornar a obrir a la venda el  27 de març d’aquest mateix any amb l’expectació de tot el veïnat i amb una arquitectura molt creativa a mans de l’arquitecte Josep Miàs, mà dreta del desaparegut Enric Miralles.

Anna Vallhonesta Espinosa

El mercat de Santa Caterina suposa una clara i perfecta fusió dels elements més tradicionals amb els elements més moderns i actuals.
Un clar exemple, n’és el petit i acollidor restaurant que ens trobem en les instal·lacions del mercat;  Cuines de Santa Caterina.

Aquest, no és un restaurant comú, i és que el fet que es trobi a dins mateix del mercat, amb els productes frescos a la vista dels clients i amb les cuines obertes, donant la possibilitat de veure què s’està cuinant, donen a aquest restaurant una forta peculiaritat i personalitat que el fa ser especial. 

La distribució d’aquest esai és també especial, i és que està dotat d’una barra, on es pot menjar, o de grans i llargues taules, la qual cosa suposa que els diferents clients estan assentats l’un al costat de l’altre.

La carta no podria ser menys, i és que a banda de les típiques cartes, aquest restaurant està dotat de pantalles que informen dels diferents plats del dia i especialitats als clients. 

Pel que fa a l’oferta, aquesta és molt variada, i és que hi ha plats per tots els gustos. El client troba una gran oferta en carns i peixos, però també s’amplia la carta als vegetarians. També trobem plats típics i autòctons catalans, i pels més atrevits, cuina japonesa i asiàtica. 

Tot això, amb els productes més frescos, del dia i de gran qualitat, en un espai únic i acollidor. Un autèntic regal pels cinc sentits gràcies a la unió d’un local modern que rescata la tradició del mercat. 

Laura Rotger Coll

Entre els primers llocs hi ha restaurants tant prestigiosos, com Els Fogons de la Barceloneta( també coneguts com Restaurant Lluçanès)  Ca L’Isidre , Alkimia, Ot restaurant o Can Gaig,  entre d’altres.  Alguns d’aquests restaurants  es troben al mateix recinte dels mercats, com és el cas dels Fogons de la Barceloneta,  i tots ells ja compten amb aquest reconeixement de facto.

Es tracta d’una iniciativa pensada especialment per reconèixer els petits establiments de barri. D’aquesta manera es donaran a conèixer dins el seu entorn per la qualitat dels seus plats el·laborats amb productes frescos del mercat.

Els restaurants guardonats tenen un adhesiu que han d’enganxar a la porta per fer visible el distintiu. Igualment, podran incloure a les cartes una pàgina explicant la certificació. La marca de qualitat caduca cada any.  per continuar gaudint d’aquest reconeixement.

Anna Vallhonesta Espinosa

Caràtula del disc "Hermanos de sangre"

El mercat del Clot està situat al cor del barri del mateix nom. Només alguns coneixen una de les figueres més rellevants que han crescut a aquest barri. Es tracta de José María Sanz Beltrán, o com la majoria el coneix, “Loquillo“.

Aquest rocker barcelonès no només va néixer al Clot (al que fa referència en nombroses cançons com ara “Chanel, cocaína y Don perignon”), sinó que va treballar al propi mercat. Alguns veïns de la zona i els propis venedors encara li recorden. “Treballava descarregant camions, però ja es veia que ho seu de veritat era la música”, comenta Javier, un lampista del barri.

Per aquell temps, Loquillo ja es dedicava a la música però encara hauria de treballar molt per convertir-se en la icona de Rock’N'Roll espanyol que és ara.  El líder dels antics Trogloditas encara visita el seu barri de vegades.

Soraya Sáenz Hervías

Això suposa tot un procés d’integració d’aquestes persones a la cultura i llengua catalana, que sovint suposa un esforç enorme i complicat.

L’Institut Municipal de Mercats junt amb la regidora de Drets Civils han portat a terme la campanya Benvingut al teu mercat, destinada a potenciar entre els nouvinguts els productes autòctons catalans així com també fomentar la seva integració a partir de la traducció del nom dels aliments que es venen allà. S’ha escollit el mercat com a punt de partida ja que la concepció que es té d’aquests és com a portador i conservador de la cultura, a més de ser un lloc on s’estableixen tota mena de relacions.

La iniciativa va començar amb l’edició i el posterior repartiment de fulletons amb més de seixanta de noms de productes traduïts a l’àrab, l’urdu -parlat sobretot a l’Índia i el Paquistan- i el castellà. En properes edicions es variaran les llengües per tal de donar cabuda al xinès, el japonès, l’amazic i també el francès o l’anglès, entre d’altres. Aquests fulletons van ser repartits pels mercats de Barcelona així com locutoris i espais de culte freqüenciats pels immigrants.

A més, s’han fet diferents rutes pels mercats per tal de donar-los a conèixer entre la població nouvinguda i perquè aquests es familiaritzessin amb els productes catalans.

Laura Rotger Coll

captura de la pàgina web de compra on-line del Mercat de Santa Caterina

Els Mercats Municipals de Barcelona també s’adapten a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Per això, des de fa un temps alguns mercats han engegat la campanya “repartiment a domicili” pel qual ja no cal que els compradors es desplacin als mercats a buscar els  productes.

Un exemple que encara va més enllà, és el del Mercat de Santa Caterina, amb el servei de compra on-line que permet fer les comandes a través de la seva pàgina web. Només cal fer una llista del que necessites, omplir el formulari i triar quina parada vols que et subministri cada producte. Així de senzill, assegut davant l’ordinador tal i com estas ara.

Les condicions i els preus del desplaçament es poden consultar a la pàgina web del mercat. Els únics requisits que posen és fer la comanda abans de les 12 del migdia, les que es facin més tard d’aquesta hora, no arribaran fins al dia següent. El servei funciona de dimarts a dissabte a tot el terme municipal de la ciutat de Barcelona

Un cop feta la comanda, cada mercat disposa d’un servei de repartiment a domicili que et porten la compra fins a la porta de casa teva. Una iniciativa exel·lent per a tots aquells que vulguin comprar productes frescos de mercat i que no disposen de temps per anar-hi personalment. Els Mercats Municipals de Barcelona, poden semblar uns comerços antics, però cada vegada més s’adapten més a les necessitats dels nous compradors i de la nova Societat del Coneixement.

Anna Vallhonesta Espinosa

Aprofito un parell d’hores que tinc lliures al matí per a  passejar per la fira del Bellcaire i intentar parlar amb alguns  dels venedors que s’hi amunteguen diàriament per a guanyar-se la vida. 

Trobar algú disposat a explicar-me coses em resulta més difícil del que em pensava, però finalment el  Manolo accepta, amb la condició que no li robi gaire  temps. “El negocio es el negocio”, em diu mentre riu i intenta que li compri un dels seus vestits. 

Ell és de Sevilla, però porta a Barcelona des que tenia deu anys. Em parla en castellà, amb un accés andalús molt marcat que m’assegura no perdrà mai. M’explica que els seus pares ja es dedicaven a anar de parada en parada, i que ha passat més temps als mercats que no pas a casa seva. 

Cada dilluns, dimecres, divendres i dissabte obre la seva parada de vestits de sevillanes a el Bellcaire, i m’explica que l’ambient que es respira allà li encanta. Entre els venedors hi ha molt bon rotllo, i el tracte amb les persones és molt bo. “Aquí te trobes una mica de tot, però en general la gent és molt amable. Tot i que sempre n’hi ha que intenten que els baixis el preu del producte”, em diu, sense traure l’ull de sobre d’un grupet de noies que miren els vestits. És conscient que hi ha molt de vandalisme, i en un lloc amb tanta gent, ha de tenir en tot moment els cinc sentits activats. Quan li pregunto pel trasllat del mercat em comenta que li fa una mica de pena després de tant de temps allà, però que n’hi queda altra. 

Abans de marxar li comento que m’ha resultat força difícil trobar algú que em dediqués una mica del seu temps, i em diu que a la majoria dels mercaders no els agrada massa que els facin preguntes, i molt menys que els facin fotografies, i em diu que si en comptes de “casi periodista” hagués estat clienta, segurament molts m’haurien tractat millor. 

Em desedeixo d’ell amb un enorme gràcies, mentre ell, una vegada més, em diu si no necessito cap vestit de sevillana. 

Laura Rotger Coll

En Sergi comprant al mercat del Clot

A gairebé totes les entrades que hem fet fins ara, hem explicat les activitats que es realitzen als mercats sense anar més enllà. Però l’èxit dels mercats també es basa en què la gent hi va a comprar i hi disfruta. Per això hem volgut saber perquè els clients trien comprar als Mercats Municipals de Barcelona.

Es diu Sergi i té 26 anys. Porta un carretó de la compra, i va demanant a la venedora tot el que té apuntat a una llista ben llarga. Jo m’hi acosto i li pregunto com és que compra tant i si acostuma a venir al mercat. M’explica que treballa a un centre cívic al barri del Clot i és l’encarregat de fer la compra per al bar-restaurant.

Fa un any que tots els productes, o gairebé tots, els compra al mercat municipal del Clot. Afirma que els els aliments són molt més frescos i hi ha més on triar. Em confessa que els hi agradaria poder cuinar amb aliments ecològics, però que els preus elevats converteixen els productes dels mercats en l’alternativa més rentable. A banda d’això, i mirant de reüll a la paradista assegura que “m’agrada la confiança i, sobretot, el tracte proper que s’estableix amb els venedors”.

En Sergi també diu que  i que com que hi ha diverses parades amb una mateixa especialitat, hi ha més competència i també pots triar on comprar. “Depèn molt de les ofertes, també” afirma. Vol desmitificar el fet que els joves no compren als mercats “aquest no és un lloc on només hi van a comprar els vells,  els joves  també hi venim”

Malgrat tot, troba a faltar alguns productes més concrets com especies o altres productes que necessita per a la cuina, però , en general, diu que tot el que necessita ho troba al mercat.

Anna Vallhonesta Espinosa

Des de fa uns mesos,  no ens para d’arribar informació sobre la crisi, de fet, la televisió, els diaris, i els mitjans de comunicació en general, ens innunden amb la situació econòmica actual.  Per això hem volgut esbrinar com es nota això als mercats municipals de Barcelona.

Després de fer una ruta per un parell de mercats, la majoria dels venedors afirmen que de crisi, res de res. És veritat que hi ha ofertes especials de productes, però aclareixen que les han tingut sempre i que és un incentiu més per anar a comprar. Tampoc creuen que ara hagin baixat les vendes, i ho associen més a que la gent s’ha gastat molts diners a les rebaixes, i que tots els rebuts han arribat a principi de mes.  Al Mercat del Clot també ens confirmen que no tenen gaire problemes per vendre els seus productes, i es mostren contents de cara a seguir lluitant contra la competència que hi ha amb les grans superfícies o els centres comercials.

La celebració del Carnaval als mercats, també ha incentivat la compra ja que l’assistència de gent ha estat molt més elevada que en dies normals.

De moment, els mercats municipals estan en un bon estat de salut, i tots els que hi treballen esperen que sigui  per molt de temps!

Anna Vallhonesta Espinosa

 El passat dissabte  28 de febrer va tocar el torn al grup de  música popular Els Tranquils, que van saber animar  de valent els comprados, botiguers i visitants al mercat  de Lesseps.

 El grup va fer un repàs per la música popular més  antiga de Catalunya, cantant aquelles cançons que avui dia s’han quasi perdut i que només es troben en la memòria dels nostres avis. 

L’actuació va estar marcada sobretot pel bon ambient que es respira habitualment al mercat, i també pel bon humor, la ironia i l’atreviment de les lletres dels Tranquils, que van saber com fer-se seu el públic per tal que passés una agradable jornada. 

Laura Rotger Coll